Història del club

FC. Almacelles 1933/34

EL FUTBOL A ALMACELLES

Història dels 90 anys d’aquest esport a la vila i 30 anys de l’EFAC

El joc de la pilota és conegut des de temps dels grecs, però la variant o modalitat de futbol, no fou plenament considerat com un esport reglamentat fins a mitjans del segle XIX. Així, tenim que el primer reglament que regulava aquest esport sorgí a Londres el 1863, jugant-se el primer partit oficial tres anys més tard, enfrontant els equips anglesos del Sheffield i el London.

Com es pot observar, fou des dels seus inicis, un esport d’origen britànic i és d’allí, d’on van sortir els primers tècnics i enginyers anglesos que es van traslladar a la zona de Huelva, per a la construcció de les mines de Riotinto i és, en aquesta ciutat, on es funda el 1878 el primer equip d’àmbit espanyol –el Huelva Recreation Club- que, posteriorment serà el precedent de gran part dels equips i de l’afició futbolística de l’Estat espanyol.

És al tombant de segle quan comencen a multiplicar-se la gran part d’equips catalans (F.C. Barcelona, 1899; Societat Espanyola de Football que més tard passaria a ser el Club Esportiu Espanyol, 1900; etc.). El 1900, es crea la Federació Catalana de Futbol i amb ella, la reglamentació per a la creació de desenes de clubs arreu de Catalunya.

Pel que fa a Almacelles, ja es jugava a la pilota a principis del segle XX. Hom recorda encara quan s’anava a jugar a les eres, i més concretament en una que l’anomenaven “l’Era de Cal Renyé”. A principis dels anys vint comencen a sorgir els primers equips reglats dels pobles veïns, com ara el Club Deportivo Binéfar (1922) o la Unió Esportiva Lleida (1923), aquesta darrera fundada per la Penya Esportiva Salvat. En principi, aquest era l’inici de qualsevol equip: una colla d’amics es reunia els diumenges per anar a jugar a futbol, i d’aquí en sorgia un grup homogeni que s’enfrontava contra altres equips de viles veïnes.

Al 1924 Almacelles ja comptava amb una desena de jugadors més o menys organitzats que jugaven al futbol els diumenges o en les estones lliures. Al 1925, fins i tot compten amb algun jugador vingut de fora, una mena de fitxatge completament desinteressat que venia de Rosselló. Finalment, el 1926 es constitueix oficialment el Club Deportiu Almacellench, el primer equip de futbol d’Almacelles que es presentà en societat el dia 25 de setembre d’aquell mateix any, tot coincidint amb els actes de la Festa Major. Vegem com s’anuncià en el programa de la Festa Major de 1926:

“(…) Por la tarde se jugará un partido de footbol, en el que se disputaran los equipos C.D. Almacellench, contra el C.F. de Borjas, reforzado con elementos del C.F. de Tarrasa, una magnífica copa regalada por el Ayuntamiento, bajo la presidencia de éste”.

Programa Oficial de la Festa Major, setembre de 1926

Així doncs, l’equip de futbol d’Almacelles resta consolidat amb aquest primer partit d’exhibició, entrant a formar part de la lliga provincial existent en aquella època. La lliga provincial venia determinada per les distàncies entre les diferents poblacions de la província, posant-se límits de trenta o quaranta quilòmetres com a màxim entre els equips que s’havien d’enfrontar. Eren les conegudes comarcals. Recordem que els trasllats eren lents i sovint es feien en tren o en carro. El C.D. Almacellench inicià la primera lliga 1926-1927, jugant en la comarcal 4a., amb tan sols quatre equips: Almacelles, Juneda, Alpicat i Torrefarrera.

Altres curiositats d’aquell primer club esportiu fou el color de l’equip: samarreta a franges vermelles i blanques i pantaló curt de color blau fosc. Després de la Guerra Civil es canvià al tradicional vermell de la samarreta i blau del pantaló, però la samarreta ratllada o blanca encara s’emprà en alguna ocasió quan coincidia el vermell amb algun altre equip.

El primer camp de futbol es bastí en una esplanada que hi havia prop d’on hi hagué la Cooperativa del Camp, on ara estaria situat el Parc de l’Aigua aproximadament. Era una zona plana, als afores d’Almacelles i disposava d’una sèquia que transcorria prop d’allí que servia per refrescar els jugadors i al públic en les tardes d’estiu. Poc després, quan un nombrós públic començà a assistir regularment als encontres futbolístics, es pensà en tancar el camp per poder cobrar una entrada, i com que un dels materials més abundants eren les canyes de ribera que creixien ufanoses pels voltants de la Clamor (aleshores un seguit d’aiguamolls), es van decidir per fer un tancament a base de canyissos, fets de xisques entrellaçades. Aviat es conegué pel Camp del Canyissar i romangué dempeus fins ben entrats els anys quaranta.

Foren els anys quaranta i cinquanta quan el futbol assolí el seu apogeu, amb partits d’exhibició que enfrontaven l’equip local amb grans equips de primera divisió. Sovint eren els filials o alineacions de jugadors de la pedrera, però les congregacions que arreplegava aquest espectacle eren el més esperat de la festa. Encara hom recorda l’any que vingué el R.C.D. Espanyol (1943), amb l’alineació local de Florensa, Aubach, Casanovas I, Roger, Giribet, Arnó, Aresté, Olivart, Martí, Plana, Rosicart i de suplents: Carnicé i Casanovas II.

Altres equips que varen passar per Almacelles en aquella època van ser el filial del F.C. Barcelona (1949, 1961 i 1963), la U.E. Lleida (1952, 1954 i 1957), el Gimnàstic de Tarragona (1945), la U.D. Huesca (1953), etc.

Tanta era l’afició que aviat es va creure necessari fer un nou camp de joc que satisfés les necessitats de l’afició. D’aquesta manera, l’any 1947 s’inicien les obres de construcció del Camp d’Esports del Tossalet, un terreny de joc emplaçat dalt d’una elevació del terreny al sud-est d’Almacelles, en un enclavament que aleshores eren els afores d’Almacelles.

Dos anys més tard, el 1949, s’inaugura amb la presència del filial del Barça, amb un xut d’honor que, excepcionalment, el llençà el Baró d’Esponellà d’aquell temps, n’Epifani de Fortuny i Salazar.

En aquesta època, es clausura l’antic Camp de Futbol del Tossalet i se’n basteix un altre prop de la carretera de Sucs, que serà inaugurat l’any 1971 per l’aleshores Capità General de Catalunya, el Sr. Alfonso Pérez Viñeta Lucio. El partit inaugural va enfrontar els equip locals i la U.D. Binéfar.

Pels voltants dels anys 70 tenim una de les generacions mes importants a nivell d’èxits esportius del moment , on es crea un juvenil per part de l’ARCA amb jugadors de gran projecció com: Santi Zapater, Jordi Uriach, Joan Camón, Jesús Vela, Jordi Plana, Allué, Santi Paño, M. Angel Alonso, Javier Pascal, Salvador Moliner, Joan Marti i d´altres, que varen donar grans tardes de futbol on es varen enfrontar a la semifinal del torneig de Catalunya a la UE Lleida, la qual varen derrotar per 2-1 i la consegüent final amb el tot poderós  FC Barcelona  la qual varen perdre a doble partit, 1-3 a Almacelles 5-1 a Barcelona. Aquest es el únic encontre oficial que es recorda amb el FC Barcelona.

Aquest grup de jugadors en quan s’inaugurà el camp Alfonso Pérez Vinyeta, va passar a formar part del primer equip amateur de l´entitat ARCA que militava a la segona regional.

Les juntes estaven formades per:

(1970/1977):

-Josep Fauría, Isidro Arno i Jose Luis Ortiz.

(1977/1986)

-Miquel Abella, Jaume Salla, Manel Cortasa i Julio Quirze.

L’equip de futbol d’Almacelles es regia per unes juntes força provisionals que, sovint, posaven en perill la continuïtat de l’equip. Ja entrats els anys seixanta, tot coincidint amb la creació de l’Associació Recreativa Cultural d’Almacelles i l’absorció d’aquesta entitat d’alguns esports que es practicaven a la vila, passa a formar part d’aquesta associació amb el nom d’Athlètic d’Almacelles-ARCA, que iniciarà la lliga 1968-1969 fins a la temporada 1985-1986, en què deixa de dependre’n.

Neix l’Escola de Futbol d’Almacelles i Comarca (EFAC)

Per primer cop, i degut a un seguit de problemes econòmics i organitzatius, l’equip de futbol local d’Almacelles es queda sense representació durant la temporada 1986-1987. Ben aviat, un seguit de persones, encapçalades pels Srs. Eugenio Borderas, en nom i representació d’un grup de pares que havien decidit crear una escola de futbol que avarques una amplia gamma de categories, així com del Sr. Juan José Gargallo, en nom d’ARCA, com una altra de les entitats promotores del projecte d’una escola d’aquestes característiques, fan la primera reunió constitutiva el 27 de febrer de 1986. De moment, i a l’espera que es formalitzés la creació d’aquesta escola, seria l’Ajuntament qui s’encarregaria de donar suport a l’equip amateur local de manera provisional durant la temporada 1987-1988.

QUADRE TÈCNIC I DE DELEGATS

DELEGATS: Sr. Villalba, Sr. Vílchez, Sr. Hernández (pare), Sr. Cabós i Sr. Borderas

TÈCNICS: Sr. Josep Maria Aguilà, Sr. Lorente, Sr. Laga, Sr. Pascal, Sr. Rico, Sr. Farré, Sr. Hernández (fill, Patxi), Sr. P. Aguilà, Sr. Luís Fernández, Sr. Máximo, Sr. A. Fernández, Sr. Expósito (Sarabia)” iSr. Salvador Marquez

Ben aviat, un seguit de persones, encapçalades pels Srs. Lluís Fernàndez, A. Fernàndez, Francisco Lorente, Francisco Hernández, Ramon Villalba, Paco Aguilà, Josep Maria Aguilà, Amadeu Garcia, Joan Cabós i Eugenio Borderas proposen crear una escola de futbol que abarqui una amplia gamma de categories i estigui representada en tots els nivells.

L’escola comença a funcionar d’una manera més o menys provisional durant la temporada 1986-1987 amb tres equips: un de benjamí, que va afrontar els Jocs Escolars de la Generalitat, un altre d’aleví i un altre d’infantil. En total, l’escola de futbol comença a funcionar amb unes quotes de 400 pessetes per nen que s’apujaran a 800, un cop s’assumeixen els costos del trasllat en autocar i el rentat de la roba.

Curiosament, el color de la samarreta en aquells inicis fou el de samarreta lila i pantaló blau, ja que s’aprofitaren els estocs d’un equipament d’aquest color.

Per fer l´escut de l´escola es crea un concurs on els jugadors de la mateixa participen en el seu disseny i després de les deliberacions oportunes s´elegeix el que fou el primer escut identificatiu de l´EFAC, dissenyat per en Joan Cabos i Fabregat  el qual consta d´un cercle on a la part superior hi estaven les inicials de l´escola i una bota de futbol al mig, després fou un rombe encimbellat d’una pilota de futbol dissenyat pel senyor Josep Marti, amb les sigles de l’escola al mig.

L’any següent, es tornaria als colors emprats tradicionalment per l’equip local: vermell de samarreta i blau de pantaló. En aquells primers anys, l’Ajuntament els cedeix un petit local als baixos de l’Ajuntament que el faran anar d’oficines i de seu social de l’entitat.

El 1988 l’EFAC es fa càrrec de l’equip juvenil de la població, i l’any 1989 s’hi afegeix un equip pre-benjamí i l’amateur que entrarà jugant en tercera regional i que ascendirà en aquell mateix any a  segona regional. L’escola es fa gran, ja compta amb sis equips, prop d’un centenar d’alumnes i poc a poc va esdevenint un referent en la pràctica del futbol a la vila i en tota la comarca. D’aquest model almacellenc en sortiran durant aquells anys altres escoles de futbol, com la de Cervera o Térmens. Abans d’acabar l’any es planta la gespa i s’inicien les obres per dotar de llum el Camp d’Esports.

El 6 de juliol de 1990, donat el caire i el pes que ja tenia l’EFAC a nivell esportiu, es constitueix definitivament l’EFAC com a associació esportiva sense ànim de lucre, sota la presidència del Sr. Amadeu Garcia, el Secretari Joan Martínez Arroyo, i els vocals constituïts en Junta General que són, a més dels esmentats, els Srs. Isidre Arnó i Baella, Joan Cabós Lanaspa, Pedro Albejano García, Juan Ramon Pascal Iricíbar, Francisco Lorente Moreno, Josep Maria Martí Riera, Ramon Villalba Castro, Josep Maria Aguilà Esteve i Agustín Alegre Morel. S’oficialitzava doncs, el naixement del C.E. EFAC ALMACELLES.

A partir d’aquesta data, la recentment creada Escola de Futbol d’Almacelles i Comarca no para de créixer. Seran en aquests primers anys quan aconseguiran els seus primers grans títols, com el Trofeu Pepito Esteve el 1993, es fan els primers grans vestuaris en el gol nord (1997) i es crea un equip femení que es mantindrà de manera intermitent en dues èpoques: 1997 i 1998, i després el 2009 i el 2010.

Arribem l’any 2000 amb l’elecció com a president del Sr. Manuel Sánchez Porcel que ho serà fins el 2002. Del 2002 fins el 2004 ho serà el Sr. Luís Febas; del 2004 al 2008, el Sr. Santiago Cacho , del 2008 al 2016 el Sr. Sisco Pujo, el Sr. Manuel Capel de 2016 al 2018 i, finalment, ho serà el Sr. Joan Bosch.

Serà en aquesta dècada del 2000 quan l’EFAC es consolidarà definitivament com un gran equip de futbol i una escola de referència al nostre país.

En aquest context, l’EFAC comptarà el 2005 amb una de les principals figures del futbol d’elit, com és la incorporació de l’ex-jugador del FC Barcelona i almacellenc, en Francesc Xavier Sánchez Jara, que iniciarà la seva carrera com a entrenador i coordinador esportiu i, encara avui, és un referent de l’EFAC en tant que jugador de l’equip de veterans.

El 30 de setembre de 2006, tot coincidint amb el 80è aniversari de la constitució del primer equip de futbol local, s’estrena una de les reformes més reclamades pels jugadors i aficionats a aquest esport: la instal·lació de gespa artificial en tot el Camp d’Esports.

L’Ajuntament s’implica en una reforma imprescindible del Camp d’Esports que suposarà una inversió de 600.000 euros a pagar en tres anys. S’aprofita per fer la presentació de tots els equips de l’EFAC d’aquella temporada, s’estrena un nou himne amb lletra i música del grup local Karbunko i es fa un partit entre jugadors històrics de l’equip local i altres de veterans de l’EFAC. Va fer el xut d’honor un dels jugadors de més edat, el Sr. Andreu Figueres que comptava amb 85 anys el dia de l’homenatge. També l’acompanyaren en aquest acte tan emotiu figures representatives del futbol almacellenc dels anys cinquanta i seixanta com els Srs. Josep Maria Capdevila i Josep Purdonés.

Arribats a la darrera dècada és quan l’EFAC fa el seu gran ascens en el món del futbol català. Així, en la temporada 2011-2012 passa de la primera regional a la primera preferent i arriba a jugar dues eliminatòries de la Copa Catalunya contra equips poderosos com eren els equips de Terrassa i Balaguer. Un any més tard, en la temporada 2012-2013 ascendeix fins a la primera Catalana, la màxima categoria a la què mai ha jugat un equip almacellenc.

L’EFAC, que a l’agost de 2017 va guanyar la Copa Lleida, actualment està format per 12 equips, els quals juguen tots en categories provincials i  agrupen un total de 200 jugadors entre nens, joves i veterans. Hi ha un total de 20 entrenadors i la direcció esportiva del club és encapçalada per Joan Velasco amb l’ajuda d’Edu Cons a la coordinació. Com a president compta amb el Sr. Joan Bosch.

Joan Bosch