post

Tots som l’EFAC!

Amb la victòria davant el CF Balaguer per un contundent i merescut 3-1, després  d’una temporada atípica i de moltes setmanes plenes de patiment en les quals el Primer Equip no havia vist recompensada la seva incalculable entrega, l’EFAC Almacelles va deixar pràcticament encarrilada la seva permanència a Primera Catalana. Una categoria en la qual, recordem, l’any passat, després d’assolir la sisena plaça en el seu retorn, va signar una històrica tercera posició i es va quedar a les portes de lluitar per l’ascens a Tercera Divisió.

Tot el que l’entitat ha viscut fins al dia d’avui ha estat un somni. Un somni del qual no li agradaria a ningú despertar. Tenint en compte la limitada estructura del club, segurament era impensable que pogués portar tan lluny el nom de la nostra petita població, d’aproximadament 7.000 habitants, i aconseguís fer-se un lloc entre els més poderosos i ser respectat allà on va.

I ho ha fet! Tot i que no li correspondria, ha arribat a competir al més alt nivell. És més, ha convertit allò que semblava impossible no fa tant en una cosa normal. Consolidar-se a Primera Catalana no és gens senzill. I aquest equip no només ho ha aconseguit, sinó que fins i tot ha fet pensar a la resta del futbol català que el fet que es trobi a mitja taula lluitant per la permanència és un fracàs. I no ho és! És tot un èxit i una alegria poder lluitar per seguir un any més entre els millors!

Tot això ha estat gràcies a l’esforç de molts agents: jugadors que s’han convertit en una gran família, cossos tècnics, directius i tots aquells que han aportat el seu petit gra de sorra. També gràcies a les institucions i empreses que l’han ajudat econòmicament. I, sobretot, gràcies als socis, aficionats i famílies que sempre han estat al seu costat.

Amb aquesta campanya 2018/2019 gairebé finalitzada, cal començar a pensar en el futur més immediat. Un futur que, tot i que sabem que no serà senzill, ens agradaria que fos igual d’il·lusionat per a tots. És hora de tocar de peus a terra i ser realistes. Malgrat no existir cap mena de deute ni res que pugui posar en perill al club, tots aquells que ens estimem l’EFAC hem de ser conscients que resulta molt complicat mantenir aquest nivell.

Tenint en compte els exemples recents d’altres clubs, una reestructuració de les prioritats del club resulta vital per no posar en perill el seu futur o fer trontollar la seva viabilitat. Evidentment, la desaparició no és una opció que s’hagi contemplat, només s’està parlant de la necessitat de tenir, de cara a la següent temporada, ben coberts els recursos necessaris tant a nivell econòmic com, sobretot, humà.

Especialment, si volem, com a club compromès amb els seus, convertir l’aposta per l’Escola de Futbol en una realitat. Entenem que l’EFAC és un equip del poble i, sobretot, pel poble. Per tant, hem de prestar l’atenció i destinar els recursos que es mereixen als nostres joves, que, no oblidem, són el nostre futur. Veure créixer als més petits com a futbolistes i persones és allò que ens ha d’il·lusionar i animar a treballar. És hora de fer una decidida passa endavant.

Els components de la primera plantilla, que es van reunir durant la setmana passada amb la Junta Directiva en la qual es va tractar aquest tema, són conscients d’aquesta situació i de la necessitat de reduir el pressupost destinat al futbol amateur. En aquest sentit, el club, que en cap cas els va comunicar directament que s’havien de buscar un altre equip de cara a la propera campanya, agraeix la confiança i compromís d’aquells que van mostrar la ferma voluntat de voler seguir defensant el nostre escut.

Un escut i uns colors, el roig i el negre, que òbviament també defendran fins a l’últim segon d’aquesta 18/19. No permetrem que ningú dubti de la professionalitat d’una plantilla que sempre, inclús en els moments més difícils, que n’ha viscut uns quants, ha donat la cara.

En els pròxims dies es convocarà a tots els socis per a debatre i prendre decisions sobre el futur més immediat de l’entitat i, d’aquesta forma, per a poder avançar en la planificació de la temporada vinent.

El que està clar és que els matins i les tardes de futbol a Almacelles no s’acabaran mai!

Força EFAC! Tots som escola!