post

No hi ha manera

Diuen que el futbol són dinàmiques i estats de gràcia. I no hi ha cap mena de dubte que l’EFAC és molt negativa. Podria dir-se que els almacellencs passen pel seu pitjor moment d’aquesta temporada i, segurament, també de les últimes. Per més que intenta sortir del pou en el qual porta immers fa unes quantes jornades, no li surt res de cara a un conjunt almacellencs al qual el millor que li podria passar seria que acabés ja aquesta fatídica campanya en la qual està oferint un rendiment molt irregular.

També diuen que el futbol es decideix a les àrees. De res serveix el domini del joc i el nombre d’ocasions que tingui un equip si és incapaç d’aprofitar-lo i de materialitzar-les. Encara menys si el seu rival és capaç de marcar en les poques que té. I és exactament el que va succeir en el partit entre els d’Almacelles i el CF Montañesa. Un duel que l’EFAC va controlar en tot moment i va poder guanyar per golejada però que, inexplicablement, va acabar amb un contundent 0-3 a favor barcelonins.

Un equip de Nou Barris que, com en el partit de la primera volta, es va emportar un premi excessiu d’un Municipal d’Almacelles sobre el qual no va proposar res. És cert que es van mostrar molt més efectius de cara a porta, però, fidels a una idea de joc que tot i no ser gaire atractiva visualment sembla que els dóna resultat, van deixar tot el protagonisme a un equip local negat en atac i es van limitar a jugar a pilotades i a conservar el resultat.

Li va tornar a girar la sort l’esquena a un equip dirigit per Paco Márquez que, després d’haver tocat fons a Cornellà la jornada anterior, durant gran part del matx va oferir una gran imatge. Tot i que el cruel marcador en contra no ho va acabar reflectint, l’EFAC va merèixer molt més que aquesta injusta derrota que va arribar després de 90 minuts en els quals els almacellencs van passar per sobre del seu rival.

Al contrari que en anteriors jornades, en les quals l’equip va ser incapaç de generar perill, els roig-i-negres van gaudir de les ocasions més clares del xoc. Però, un cop més, van ser incapaços de foradar la porteria del seu rival. La manca de punteria va tornar a ser el gran mal d’un equip que va poder deixar el duel sentenciat durant uns primers cinc minuts en els quals va gaudir de fins a tres oportunitats. La més clara d’aquest inici i segurament de tot el duel la va tenir Chipi, qui poc abans, com també havia fet Carles Barco, ja havia provat sort en una jugada individual.

Sol dins l’àrea després de rebre un rebuig i gairebé a porteria buida perquè el porter estava completament superat, el davanter, amb tot a favor, va creuar en excés una rematada que va marxar molt desviada. Tampoc van poder batre el porter visitant Albert Juclà, qui ho va intentar amb un xut des de l’interior de la petita, ni Oscar Canadell, qui va veure com Victor Colchero li va amargar la tarda a l’aturar-li en diversos u contra u.

Aquestes només van ser algunes de les infinites oportunitats que va tenir l’EFAC per a derrotar a una Montañesa molt ben representada a la grada i que gairebé va tenir un cent per cent d’efectivitat. Areito els va avançar al 25′ amb una diana a la contra i amb el cap després d’una centrada des de la banda que l’EFAC ha encaixat ja en moltes ocasions aquesta temporada. Omar va establir el 0-2 al 69′, mentre que, només quatre minuts més tard, amb els locals ja abatuts, Pedro Garcia va marcar el definitiu 0-3.

Una crua derrota que va tornar a demostrar als del Segrià la duresa de la Primera Catalana i que els va fer caure fins a la vuitena posició. Sense temps per lamentacions, els de Paco Márquez visitaran la setmana vinent a un dels altres equips més temibles de la categoria, un CE Manresa que actualment ocupa la segona plaça.