post

Càstig excessiu

El futbol no sempre és just. Almenys, aquest diumenge no ho va ser amb l’EFAC, que va caure per 2-0 al Municipal de Viladecans en un xoc que va dominar gairebé durant els noranta minuts. Un cop més, la sort i la punteria li van girar l’esquena a un conjunt del Segrià que, tot i perdre per quart cap de setmana seguit, va oferir una gran millora i va merèixer emportar-se el triomf davant una sòlida UD Viladecans.

Tot i l’amarg sabor de boca que els va deixar la immerescuda desfeta i la dinàmica negativa quant a resultats que arrossega des de fa ja massa jornades, l’equip dirigit per Paco Màrquez va marxar amb molt bones sensacions d’un enfrontament en el qual va deixar enrere els errors i va tornar a assemblar-se a aquell que va meravellar no fa gaires setmanes. Només li va mancar una mica més d’efectivitat a un EFAC que, segurament, va gaudir de les ocasions més clares del xoc i va imposar el seu estil davant un rival que es va limitar a esperar al darrere i sortir al contraatac.

Després d’uns primers minuts plens d’intercanvis, Oscar Canadell, que va rebre la pilota dins l’àrea en un servei de banda, va disfrutar al 10′ de la primera oportunitat de perill del matx. Lamentablement pels seus interessos i els d’un conjunt almacellenc al qual de ben segur un gol li hauria donat ales, un atent Jaime va refusar la seva potent rematada.

Molta més fortuna van tenir els locals al 19′, minut en el qual va arribar un injust 1-0 que l’EFAC va rebre com un autèntic gerro d’aigua freda. I és que va arribar d’una forma molt desafortunada. Després d’una jugada per banda de Cuni, la llunyana centrada rasa de l’extrem local va picar en un defensor de l’EFAC i es va acabar colant pel primer pal.

Tot i encaixar aquest inversemblant gol, els almacellencs no van variar gaire el seu plantejament. Es van seguir mostrant molt segurs en defensa i actius en atac. En aquest sentit, cal destacar que ho van intentar de totes les formes possibles (sortint des del darrere, de forma directa, en jugades a pilota parada), però el marcador, també gràcies a la gran tasca sota els tres pals d’un salvador Jordi Chiné, ja no es va tornar a moure.

A la represa, la dinàmica del xoc no va canviar gens i l’EFAC, que no va patir gaire defensivament parlant, va fer mèrits per a capgirar un resultat que, sorprenentment, només es va tornar a moure a favor del Viladecans en el temps de descompte. Fins a quatre ocasions van tenir els del Segrià, que podria dir-se que van perdonar la vida al seu contrincant.

Ni Roger Canadell amb una rematada que va marxar molt alta, ni Oscar amb un cop de cap que va acabar picant el lateral de la xarxa ni Marc Viladegut amb una bona jugada individual van ser capaços de perforar la porteria d’un equip barceloní que va aguantar com va poder les contínues envestides dels lleidatans, que van mostrar un alt grau d’intensitat durant tot l’enfrontament.

L’anecdòtic 2-0, que no va fer justícia al que es va veure sobre la gespa, va arribar en el temps afegit, quan Erik Péreez va culminar a la perfecció una de les infinites contres de les quals va gaudir el seu equip. Aquesta segona diana en contra no va ser l’única mala notícia per l’EFAC en aquests últims minuts, ja que va veure com una de les seves referències tant en defensa com en atac, el central Joel Chiné, va haver d’abandonar el terreny de joc després de caure lesionat.

Després d’aquesta desfeta, els almacellencs ocupen la setena plaça de la taula amb 36. Precisament, es troben un punt per sobre del que serà el seu pròxim rival, un CF Vilanova a l’alça que visitarà el Municipal d’Almacelles d’aquí 15 dies.

GALERIA

UD Viladecans - EFAC (J23)