post

Tres gols calcats condemnen l’EFAC

El partit contra el CE Manresa era una oportunitat perfecta per donar un cop sobre la taula. Superar un rival directe hauria suposat una gran injecció de moral per a l’EFAC Almacelles. I, fins i tot, els roig-i-negres podrien haver escalat posicions a la taula tenint en compte les derrotes de la UD Viladecans i el CF Igualada. Però l’equip dirigit per Radosav Radulovic, que només va donar senyals de vida a la segona meitat, no va saber aprofitar l’ocasió i va caure per un contundent 1-3. De fet, va acabar amb la sensació d’haver regalat els tres punts al seu rival, ja que els tres gols que van marcar els del Bages van arribar de la mateixa forma: a la contra i amb els seus golejadors superant per alt a Jordi Chiné.

Els manresans van deixar molt clares les seves intencions des del xiulet inicial. La seva forta i alta pressió i la seva facilitat per arreplegar-se van deixar sense idees a un EFAC que, això sí, va tenir la primera ocasió clara del xoc. Montoy, després de rebre una centrada des de la banda, va estar a punt de signar un gol que segurament hauria canviat la dinàmica del matx, però la seva rematada va marxar fora. Aquesta va ser una de les poques ocasions dels almacellencs, que es van apropar molt tímidament a l’àrea rival durant aquests primers tres quarts d’hora. Només Roger Canadell, amb un xut llunyà, i Marc Viladegut, que va acabar el partit amb molèsties, van tornar a provar sort. Però tampoc van tenir èxit.

El Manresa, que, tancant molt bé els últims metres, va obligar a l’EFAC a tornar a abusar de les diagonals i el joc en llarg, es va trobar molt a gust damunt la gespa del Camp Municipal. Fent ús de tot el seu potencial, es van fer ràpidament amb el control d’un partit que van dominar jugant al contraatac. D’aquesta efectiva manera, després de dos avisos molt similars que Chiné va salvar, va arribar el seu primer gol. Manel Sala, molt murri, va tallar una tova passada enrere dels almacellencs i es va plantar sol davant un porter al qual va superar amb una bonica vaselina.

Va intentar canviar el partit Radulovic amb l’entrada de tres jugadors de refresc, però ben aviat, quan semblava que començaven a despertar, els almacellencs es van trobar amb el 0-2. Un segon gol del de Manresa, també obra de Sala, que va arribar al 54′ d’una manera calcada al primer: després d’una nova badada dels locals que no van saber arreglar. Després d’aquest, per fi va arribar la reacció definitiva dels lleidatans, que van retallar la diferència gràcies a una diana d’Enric Bosch, qui va enviar al fons de la xarxa una pilota cedida per David Montoy, que prèviament havia signat una bona acció per la banda.

Amb l’1-2, els locals van tornar a creure i van somiar amb una possible remuntada. Això sí, ho van fer més amb el cor que amb el cap, amb tot el que això suposa. El descontrol es va tornar a apoderar del partit i, tot i que és cert que es van apropar més a l’àrea que durant tots els minuts previs, els seus atacs van acabar sent bastant estèrils. I, quan estaven abocats a l’atac, va arribar el gol que va matar el partit. Al 88′, Leandro Ramírez va tancar el marcador en una nova contra que ningú va saber tallar.

Amb el final xiulet final, es va certificar la segona derrota consecutiva de l’EFAC, que buscarà la reacció definitiva davant el Júpiter.