post

I ja en van cinc

Orgull és sinònim de caràcter. Orgull és tenir valor. Orgull és donar la cara. Orgull és lluitar fins al final. Orgull és no defallir mai. Orgull és no rendir-se. Orgull és sinònim d’EFAC. Nova demostració d’orgull dels almacellencs, que en un intens duel van superar la UD Viladecans per 1-0. Amb aquest, els de Radosav Radulovic sumen ja cinc triomfs consecutius.

Novament, va arribar després de 90 minuts plens de patiment i lluita. I també després d’un inici marcat pel domini visitant. Afortunadament, aquest no va anar més enllà del primer quart d’hora, moment en el qual els locals van tenir la seva primera ocasió. A la sortida d’un córner, Joel Chiné va estar a punt de marcar el primer gol de la tarda amb una bona rematada de cap.

Poc després, al 22′, els almacellencs van gaudir d’una triple ocasió dins l’àrea. Lamentablement, els tres xuts van ser refusats per un defensor o pel porter. El pas del temps va afavorir a un conjunt almacellenc que es va anar creixent amb el pas dels minuts i va ser capaç de frenar el treballat sistema dels de Raul Paje. Durant el darrer quart d’hora de joc, els de Radulovic van tancar el seu rival dins el seu propi camp. Lamentablement, el seu control no es va traduir en més ocasions de gol.

A la represa, el partit se li va posar de cara als del Segrià amb l’expulsió vermella del visitant Gallardo. Amb un home més sobre el terreny de joc, l’EFAC va poder tornar a jugar una mica més tranquil. La igualtat només va durar dotze minuts més, ja que al 64′ David Montoy, que es va estrenar la setmana passada, va aconseguir l’única diana de l’enfrontament. El davanter va engaltar una pilota morta en un córner i la va fer entrar per l’esquadra amb un col·locat xut.

No seria l’última oportunitat d’un EFAC que no es va cansar de buscar el segon. Això sí, sense gaire fortuna. L’encarregat de cercar-lo va ser Enric Bosch, que va comptar amb dues ocasions molt clares. La primera, amb un llançament des de fora de l’àrea. La segona, després d’una gran assistència d’Albert Juclà.

No van tancar el partit els lleidatans, que van estar a punt d’endur-se un ensurt durant els últims minuts. Per sort, tant Jordi Chiné com la defensa es van mostrar molt segurs i van ser capaços de resistir tots els atacs dels de Paje, que no van de buscar la igualada fins al xiulet final.

Després d’aquesta victòria davant un dels equips més potents de la categoria, els dAlmacelles buscaran la seva sisena victòria consecutiva davant el Vilanova.